ELS COLORS D'EN RUGG

Tots al grup corrien a amagar-se quan hi havia alguna cosa que no entenien ni comprenien, i en aquell mon primigeni hi havia moltes d’aquestes coses, bé tots menys ell, en Rugg .

En Rugg sempre tenia una curiositat innata i encara que també tenia por com tots els altres li podia més el intentar esbrinar allò que no entenia que el fugir a corre cuita.

I gràcies a ell tota la tribu anava beneficiant-se de les seves inquietuds, i a la llarga tota la humanitat també sortia guanyant, evolucionaven i avançaven gràcies a ell, com aquell dia que un llamp va caure en un arbre i tothom començar a corre sense mirar enrere i intentaven refugiar-se en qualsevol cau pensant que el cel els hi cauria al damunt, en Rugg es va quedar a la vora del ‘arbre veient com allò de colors es movia i passava d’una branca a un altre que s’anaven envoltant d’allò fins a quedar negres al cap d’una estona, un tall de branca va caure a terra i allò que la envoltava va passar també a les fulles i tot el que tocava, en Rugg s’hi va fixar que només pel tros on es movia allò podia passar d’un lloc a altre, en el tros de pal que no tocaven les coloraines semblava normal. Es va apropar amb el cor encongit i preparat per fugir si allò volia saltar cap a ell per tornar-lo negre, va tocar amb un pal el tros de branca pel lloc sense anomalies i va veure que no passava res, es va animar a agafar el pal pensant que potser seria l’última cosa que faria a la vida, tot el grup el mirava des de lluny emetent aquells son que feien quan veient el perill a prop. Quan en Rugg va agafar la branca amb la cosa de colors a la punta i va veure que no li passava res i que aquella escalforeta era tant agradable aquell dia cru d’hivern es va sentir poderós i  a partir d’aquell dia totes les nits varen començar a dormir calents ja que en Rugg havia aprés la habilitat de passar els colors calents d’un lloc a altre i durava per sempre, aquella curiositat va donar a la humanitat escalfor, protecció i possibilitat de cuinar els aliments, cosa que descobririen més tard.

En Rugg va viure tota la vida mirant i esbrinant tot el que passava al seu voltant i altres coses que va poder aplicar per benefici de la tribu, el seu fill petit també havia heretat aquesta curiositat i anava amb ell sempre, a la seva mirada el seu pare veia aquella llum que ell sabia que també tenia quan alguna cosa del seu voltant li cridava l’atenció, milers de petites coses a la seva curta vida varen poder aplicar-se per que tothom pogués viure millor i el dia que ell va deixar aquell mon com tothom en aquella època més aviat que tard, en aquells últims instants en que les febres se’l emportaven va respirar tranquil pensant que el seu fill seguiria buscant d’entendre aquell difícil i fred mon.

Gràcies a valents com en Rugg i als descendents que varen poder gaudir de l’espurna de la intel·ligència humana la humanitat va poder anar avançant i evolucionant controlant cada cop més el medi que l’envoltava, per desgracia varem arribar a controlar-la massa i ara som a punt d’acabar amb tot un planeta que ens pensem nostre però no ho és, totes les especies que l’habitant o que hem fet extingir tenen el mateixos drets a viure-hi.