LA GUERRA

2014-02-09 19:12

A banda i banda del riu els trets de foc creuat no s’aturaven,el pont que el creuava era molt important  per tots dos exercits,  les bales xiulaven per tot arreu i ningú semblava estar disposat a deixar de disparar, cap soldat de cap de les dues bandes del riu es donaria per vençut.

Les forces estaven equilibrades i d’allà no feia l’efecte que res es mouria en bastants dies.

En Tom havia estat designat pel sergent per pujar mes amunt continuant el marge del riu per mirar com estava la situació en un altre punt, ja era a uns quatre kilòmetres de primera línea de foc  i es sentien els trets una mica llunyans, així que va aprofitar per fer un descans en el que semblava una platja natural que el riu feia en aquell tall, va seure a l’ombra d’un arbre i contemplar el riu pensant com de diferent era la situació uns quilometres mes avall.

En això estava quan va veure un moviment dintre de l’aigua, llavors es va adonar que hi havia algú banyant-se en el riu, va veure una mica mes endavant la roba i un fusell d’assalt, i la sorpresa va ser comprovar que era un uniforme enemic, ràpidament es va posar dret i apuntar a aquell enemic directament mentre ell, nu completament es va aixecar i es va quedar quiet mirant-lo.

No va disparar, l’altre home (l’enemic) continuava quiet amb una mirada evident de sentir a prop la mort, ni un ni l’altre entenien perquè no havia disparat encara.

En Tom pensava, rumiava i no entenia el perquè d’aquella guerra absurda per unes illes que ben mirat no havien sigut mai seves, a més seria millor preguntar-li als seus habitants que preferien ser, si d’un país o de l’altre. Va començar a caminar fins a la roba de l’altre home i quan va arribar ho va veure clar, sense aquell uniforme aquell enemic que estava dins de l’aigua era igual que ell, cap diferencia els distanciava mes que un color de roba i una bandera, en aquell precís moment l’home de dins de l’aigua es va tornar a remullar suposadament –va pensar en Tom- pensant que si volia disparar-lo ho faria igualment.

Llavors en Tom va prendre una decisió que mai s’hagués imaginat, però feia molta calor i estava fart de guerra i de veure morts per tot arreu, es va començar a treure la roba davant la sorpresa de l’altre home i es va tirar a l’aigua.

Tots dos van estar banyant-se durant mes de mitja hora nedant tranquil·lament mentre no gaire mes lluny els companys d’un i de l’altre es disparaven aferrissadament matant-se els uns als altres.

L’altre home va sortir primer i per sorpresa d’en Tom va agafar l’arma i encara despullat es va quedar així mirant-lo de fit a fit, eren en la mateixa situació que al principi però a l’inrevés, aleshores aquell enemic va agafar el seu fusell i l’uniforme i ho va llençar al mig del riu i desprès es va posar només els calçotets.

En Tom va sortir de l’aigua i va fer exactament el mateix, en aquell moment només eren dos homes desarmats en calçotets i caminant junts cap a la zona de combat.

Una mica abans d’arribar a on es sentien els trets van mirar-se, somrigueren i es donaren les mans per continuar caminant fins al centre del pont que tantes vides havia arrabassat.

Els dos bàndols al veure dos homes migs nus enmig del pont agafats de les mans i que no podien identificar van para de disparar, llavors amb ajut dels prismàtics tant una banda com l’altre van poder veure amb sorpresa que eren els seus homes.

Es va fer un silenci total, cap dels dos comandaments va ser capaç de donar l’ordre de obrir foc, els soldats tant d’una banda com l’altre es miraven i somreien entre ells, fins que el millor amic d’en Tom va començar a despullar-se i es va quedar en calçotets, tot l’escamot el va seguir i a l’altre banda del riu en veure-ho van fer el mateix.

Així van quedar els dos exercits en roba interior i deixaren les armes a terra, van començar a caminar tots desarmats, tant un com els altres cap al mig del pont i al cap d’un moment tot el pont era ple d’homes en calçotets que es miraven i reien, en aquell moment el riure fàcil va començar i tothom reia desesperadament com si estiguessin veient un còmic actuar, la situació era molt còmica i es van deixar portar, al cap de deu minuts van acabar tots en mig del riu remullats i esquitxant-se els uns als altres.

Al final del dia varen compartir el menjar i soparen tots junts entenent que era molt millor compartir estones agradables que matar-se en una guerra absurda com totes les guerres.

Al dia següent es va córrer la veu per tota l’illa i homes en calçotets i desarmats corrien, jugaven a futbol, es banyaven, menjaven plegats i cantaven cançons.

No es va disparar cap tret més en aquella guerra i els alts comandaments dels dos bàndols van començar les converses de pau, decidint que foren els habitants de l’illa els que haurien de decidir en votació democràtica com es repartirien les illes o de quina nacionalitat volien ser.

Aquella guerra va passar a l’historia amb el sobrenom de –la guerra d’en Tom-

Per cert, en Tom i la seva família van tots els anys de vacances a l’illa, a casa del seu amic del riu i sempre troben un moment del dia per anar a banyar-se al lloc on es van conèixer.