KAMAU CAPITOL 8

 KAMAU CAPITOL 8

Vàrem encetar aquella setmana amb tota la il·lusió del mon, la Marta ens va dir aquell matí de dilluns que l’esperéssim a les 10.00, l’hora que ella anava a donar menjar a les gallines, i ens explicaria el pla d’estudis que havia confeccionat després de la conversa d’abans d’ahir amb en Sergi.

L’Adla al llevar-nos aquest matí estava molt encuriosida, tal com ella era, no podia parar de preguntar-me coses de les que jo mateix, la veritat, tampoc en tenia massa idea, però intentava respondre-li el millor que bonament podia.

Només obrir els ulls –suposo que ho va tenir al cap tota la nit- em va mirar amb aquella careta de bona nena i entre badalls em va etzibar:

-Que és un pla d’estudis Kamau?

Jo amb els ulls mig oberts encara i veient aquella mirada dolça que despertava coses dins meu que encara no sabia interpretar vaig contestar:

-Bon dia bonica, veig que has estat rumiant aquesta nit en tot això... Bé doncs un pla d’estudis tampoc tinc gaire clar que és Adla, però entenc que serà tal com fèiem al poblat  la gent gran que compartia totes les seves habilitats i aprenentatges de tota un vida amb nosaltres fent així transmetre els seus coneixements als mes petits per algun dia poder fer-ho nosaltres quan siguem adults i no perdre tota la saviesa transmetent-la de generació en generació. Ara si, nosaltres ho fèiem alguns dies en concret sense horari ni ordenació, i entenc que la Marta el que vol fer és establir unes pautes per fer-ho cada dia uns horaris en concret i aprofitar tot el temps possible.

L’Adla va somriure, els seus ullets es van tancar mentre badallava un altre cop i després sense dir-me res més es va incorporar una mica i es va atansar sobre mi per clavar-me un sonor petó a la galta.

Ens estimaven, aquí tant lluny de casa nostre només ens teníem a nosaltres, i per sort a en Sergi i la Marta, però l’Adla i jo havíem creat un vincle fort en aquella barcassa, un vincle de família que s’estima i es cuida, una responsabilitat d’un sobre l’altre, però sobretot meva doncs me’n sentia molt responsable d’ella i apart d’això ara mateix no entendria la meva vida sense ella, la meva família, la meva única família, la meva única connexió amb els meus orígens i a més de tot això és que m’havia robat el cor, l’Adla es feia d’estimar, ella era ara per ara casa meva.

Van entrar la Marta i en Sergi per donar de menjar a les gallines com cada matí.

-Nens......va cridar, baixeu que us explicaré tot en el que he estat treballant! –va cridar contenta-

Nosaltres no vàrem entendre que ens deia però vàrem baixar corrents i contents sabent que també ens portava –com cada matí- l’esmorzar, primer vàrem fer un pipi, al costat de les fustes com sempre fèiem un al costat de l’altre, l’Adla com sempre mentre fèiem això mirava encuriosida el meu penis mentre somreia, li feia gracia deia –Es com un tros de pell que es vol escapar del cos- i això a mi em feia riure doncs realment tenia raó.

Un cop vàrem devorar els panets i la llet, restarem asseguts a les bales de palla...

La Marta i en Sergi van acabar la seva tasca de donar el menjar a aquelles bestioles i després varen venir a seure amb nosaltres, l’Adla  va abraçar un moment la Marta, com agraint-li tot plegat i restarem expectants per que ens expliques que coi era el pla d’estudis.

L’operativa de la conversa era la següent:

La Marta començava una frase, en Sergi me la traduïa a mi i jo immediatament li traduïa a l’Adla, tot plegat era quasi còmic però ara per ara no ens podríem entendre d’altre manera.

-A veure nens –va començar la Marta- primer us vull dir que he  parlat amb en Sergi perquè arreglem això dels pipis i la higiene personal, arreglarem aquell bany d’aquí –va assenyalar una porta de fusta que hi havia al final de la nau- hi ha interns que tenen la capacitat de poder fer-ho, està en desús fa molt d’anys però es podrà arranjar per que comenceu a tenir uns bons hàbits d’higiene i una mica d’intimitat molt necessària d’aquí no gaire temps.

L’Adla i jo ens vàrem mirar interrogants, això de la intimitat no ho vam entendre gaire encara, però els mesos que vindrien ho vaig començar verificar, ens fèiem una mica més grans i l’Adla i jo mateix necessitàvem podem fer les nostres coses amb discreció i sense espectadors.

La Marta va prosseguir:

-Tal com havíem parlat us porto el pla d’estudis, amb aquest pla intensiu aprendreu l’idioma, més ben dit els idiomes, en uns mesos, així podreu compaginar seguir perfeccionant els idiomes amb la vostra formació amb tot l’equip docent que estem organitzant aquí, però el primer any hem d’incidir en els idiomes, heu de poder entendre bé totes les classes que fareu amb els diferent professors. Aprendreu català, castellà i angles, en aquest ordre per no barrejar conceptes, un cop tingueu el català dominat seguirem amb les altres llengües però amb la facilitat que ja ens entendrem, marcarem uns horaris força intensius, els primers mesos haurem de comptar amb en Sergi de traductor fins que hagueu assimilat el català a nivell de conversa bàsica, després alliberarem a en Sergi de la feina de traductor perquè és centri en preparar el seu propi pla d’ensenyament de la seva matèria.

-Un cop ens puguem entendre amb fluïdesa i normalitat amb català, seguirem aprenent les altres dues llengües que hem dit. Es bàsic poder mantenir una conversa òptima, amb preguntes i respostes durant l’aprenentatge per seguir amb el pla d’estudis complert. Per sort aquí comptem amb un alt percentatge de disciplines mèdiques doncs aquesta cadena de residencies tenia un conveni amb hospitals, això fa que molts metges i cirurgians hagin triat venir a fer la seva jubilació aquí, estan al dia en medicina doncs la inquietud dels professionals de la medicina fa que encara jubilats dediquin molta part del dia a cercar informació per internet relativa al que han desenvolupat tota la vida, i em consta que mantenen converses amb altres professionals en actiu coneguts d’ells, un no acaba mai de ser metge, es porta dins i sempre busques ajudar en el que puguis a tothom, la  manera de fer-ho és estar al dia en tot el que puguis i atendre als teus antics companys si et necessiten.

L’Adla  m’havia agafat de la ma feia una estona i restàvem embadalits escoltant la Marta com ens donava totes aquestes explicacions sobre el nostre futur pròxim, jo tenia moltes ganes d’aprendre coses noves per poder desenvolupar la meva “habilitat” en tota la seva dimensió que ja m’imaginava que seria molt i molt extensa.

-Dit això – va seguir la Marta- a partir de demà tindrem uns horaris i centrarem tots els esforços en l’idioma...

-Hi ha un altre tema  -va restar en silenci-

-Que passa Marta?   -vaig incidir jo impacient-

-Bé, es un tema delicat..... us ho explicaré millor quan acabem de lligar unes coses que encara tenim per fer, però hem de regularitzar la vostre situació, un cop us defenseu en l’idioma mica en mica  hem de fer que sigueu visibles per la societat i tingueu un lloc on viure, però per això encara falta una mica de temps i no ho tenim encara lligat però aviat us podré dir el que i el com ho farem, hi ha algunes coses legals que haurem de fer i unes altres no tant legals, però entre tots podrem aconseguir-ho ja que algunes persones en actiu ens deuen alguns favors que hem anat acumulant durant la nostre vida, altres estan molt agraïts per temes de salut que els hem solucionat...quan ho tingui tot clar us ho explicaré, però en resum sereu ciutadans amb  tot amb regla i sense cap problema legal, us ho deixo caure i més endavant us ho explico, ara centrem-nos en que pugueu defensar-vos adequadament en català i castellà.

La veritat no sabíem que havia volgut dir amb tot això....però confiàvem plenament en ella, així que la vàrem abraçar fortament i així estiguérem uns minuts, sense dir res, nomes abraçant i confiant, l’Adla per això no em deixava la ma ni un sol segon.... i a mi això (no se perquè) m’agradava molt.

L’avorriment d’aquests dies va desaparèixer del tot, i els dies començaren a ser molt i molt intensos a partir d’aquella conversa....