LA VISITA

-Així doncs, saps perquè ets aquí?

--...i tant, m'ha portat la família, creuen que no estic bé.

-A veure Raul, segons ens expliquen tu veus coses que no existeixen, i això segons el nostre punt de vista i el de la gent que t'envolta vol dir que alguna cosa no gira rodona.

Els dos especialistes se'm varen quedar mirant embadalits esperant no se quin tipus de resposta, començava a penedir-me  d'haver explicat a la família el que de sempre m'havia passat, pensava que era bona idea dir-ho, però estic començant a veure que potser no.

El doctor va prosseguir, mentre l'altre senyor anotava no se que en un portàtil, de veritat estaria tota l'estona apuntant el que estàvem parlant? O potser feia un altre cosa, el cas és que entre escriure i parar d'escriure em mirava fixament tota l'estona.

-Ara ets jove, segur podem ajudar-te perquè això que et passa no vagi a més, aquestes patologies augmenten amb l'edat.

--Quines patologies?

-Això és el que has vingut a fer aquí avui, ajudar-nos a discernir que és el que realment et passa, però per fer això has de col·laborar, explicar-nos que és exactament el que veus que les altres persones no veiem i ser el més sincer que puguis, entenc que potser et costarà però ens ho has de poder explicar fil per randa, així podem el Dr. Agustí i jo ajudar-te.

--No em costa gens explicar-ho, ho estic veient cada dia, el que em costa sempre és primer que m'entenguin i després que em creguin.

-A veure, segur nosaltres et podrem entendre, en quan a creure't també ho farem, creurem el que tu veus, però si només ho pots veure tu es que realment no existeix, bé...només a la teva ment.

--Ja comencem malament doncs –vaig replicar-

-Per?

--Perquè sí existeix -vaig dir-li- amb tot el convenciment del que està cada dia explicant les mateixes coses.

-A veure  -va dir l'altre doctor el Sr. Agustí - explicar-nos-ho i et garanteixo que no farem cap judici de valor, només t'escoltarem.

El doctor Agustí  tenia un fil de veu molt agut, que realment feia riure....segurament no era un moment per riure així que vaig dissimular estossegant una mica.

--Bé doncs -vaig sentenciar- ....començo...

-T'escoltem -va afegir el del la veu de riure-

--Des de sempre he vist altres mons paral·lels a aquest que vivim, veig la gent, veig les coses, i encara que no puc establir contacte amb ells, ni modificar res, ho veig la mar de clar com ara els veig a vostès aquí asseguts davant meu....

-Quins mons veus?  -Van dir tots dos alhora com si estiguessin entrenats-

--Veig els dos que existeixen paral·lelament al nostre, dues realitats que conviuen juntament a la terra conjuntament amb nosaltres, el que passa i he deduït durant la meva vida que son dimensions diferents de la nostre i entre elles també, així podem conviure sense conèixer els uns l’existència dels altres, excepte jo que no se perquè puc veure tot això, tampoc ho considero un problema, si ho hagués sabut no ho hauria dit a ningú mai.

-Veus que el que ens expliques no es normal veritat?

--No serà normal per vostè, per a mi que ho veig sempre si es normal.

-Vull dir que es una anomalia del teu cervell, doncs si només ho pots veure tu...

--Potser és un do que pugui veure això, no pas una anomalia...

-No existeix el que veus!

--Si existeix, per això ho veig!

-No!

--Si!

-Has de entendre que no es real.

--Com ho sap vostè si no ho veu, li asseguro que si ho veies reconeixeria que es real.

-No et deixes ajudar...

--....i vostè no em deixa explicar-me Dr. Agustí.

Dit aquesta última frase, tots tres ens vàrem relaxar en la cadira, agafarem aire i ens vàrem quedar en silenci mirant-nos i veient que no anàvem enlloc així.

-Bé, sense interrupcions ara....acaba d'explicar tot el que veus -va afegir l'altre doctor el Sr. Ignasi amb un somriure pacient del que s'ha trobat molts cops en situacions semblants-

Ara si, vaig posar una ma sobre cada cama i vaig decidir deixar-ho anar tot de cop:

-Us explico tal com jo ho veig...

El dos doctors em miraven ara atentament...

--El nostre mon existeix en un pla en concret, les dues visions del mons paral·lels segons el meu punt de vista son divergències establertes en unes altres dimensions, el perquè de tot plegat i perquè existeixen jo ho desconec, només se que ho puc veure i treure conclusions de tot plegat, sembla com si en algun moment de la nostre historia la Humanitat agafes tres camins diferents, nosaltres estem en una derivació d'un d'aquests camins i altre dues humanitats paral·leles van establir diferents formes de viure que es van convertir en dues realitats molt diferents de la que tenim ara, diria que la nostre és la pitjor de las tres.

Van obrir molt els ulls tots dos, ara semblaven interessats de veritat.

--Un dels mons paral·lels que veig es una humanitat molt tecnològica, es tot tant avançat que a la gent li substitueixen parts del cos envellides o malaltes per peces biomecàniques idèntiques de les humanes però que duren per sempre, la població està barrejada entre humans normals, mig androides i androides complerts. Tots tenen els mateixos drets que els altres, el hi va costar molts debats i votacions per que els androides només mecànics poguessin considerar-se persones amb totes les conseqüències, però ho varen aconseguir.

Viuen una vida dedicada a ajudar-se uns als altres, pendents del art i la cultura, pendents de no fer mal a ningú, i sobretot pendents de esbrinar sempre una tecnologia superior a la que tenen actualment, estan en constant evolució i tots tenen una intel·ligència molt superior tecnològicament a la nostre, les feines les fan els obrers, aquests si que son robots tal com ens imaginem que només treballen perquè tot funcioni i prou.

Es un mon molt evolucionat tecnològicament s’han dedicat des de sempre a la tecnologia i a esbrinar tot el que poden sobre la matèria, tenen un gran saber en bioquímica i biotecnologia, dominen la física quàntica i son capaços d'estar constantment estudiant i evolucionant, descarten qualsevol cosa que pugui fer mal a ningú, son evidentment gent de pau.

--L'altre mon que visualitzo, és un ramal molt ecològic, tot el mon es com un gran bosc o selva, tot es sostenible i res malbarata el medi ambient, la gent viu en cases individuals fetes de materials ecològics i cada família es capaç de mantenir-se amb el bestiar i llaurant els camps simplement per subsistència, ningú fa negoci amb res, nomes viuen en comunió amb la natura i estan totalment integrat en un mon rural, s’ajuden els uns als altres en el dia a dia i saben de les capacitats de cada bri d'herba i les aplicacions terapèutiques de tota planta o flor, viuen en harmonia i només es dediquen a cultivar-se espiritualment a nivell individual i col·lectiu, tenen consciencia de la mare natura i es senten part activa d’ella, la meditació i la contemplació ocupa un paper molt important a la seva vida, per mi és el millor dels tres.

Vàrem restar en silenci uns segons al acabar jo l'explicació fins que el Dr Agustí amb aquella veueta va preguntar:

-I com ho veus això, vull dir, quan i com?

--Tota l'estona i per tot arreu, jo ara estic aquí assegut a la seva consulta...però també soc enmig de la ciutat tecnològica ara mateix i dins la selva tropical també, ho veig tot alhora conjuntament amb el meu mon d'ara...

-Deu ser molt difícil per a tu, estar sempre envoltat de tres mons diferents tal com dius.

--No pas, ja vaig néixer així i estic acostumat a veure-ho dia a dia, entenc que només puc interactuar en un dels tres però estic en tots alhora sempre.

El doctor Agustí va mirar al doctor Ignasi

-No ens havíem trobat mai res igual company -Li va dir-

-No se que fer -va comentar-li el Dr. Ignasi-

-No sabem con ajudar-te, va dir el doctor Agustí.

--No necessito ajuda -vaig respondre jo tant tranquil-

--Només he vingut perquè la família es quedi tranquil·la, a mi no em passa res, estic bé i aprenc moltes coses dels dos mons que veig, així que si volen ho deixem aquí, vostès els hi poden dir a la meva família que vindré dos cops per setmana i s'inventen algun nom d'alguna patologia i jo no els hi tornaré a parlar del que em passa mai més a ells.

-Però a nosaltres si!! -Va dir-me entusiasmat el Dr. Ignasi -

-Volem saber més -afegir el Dr. Agustí-

Vaig quedar amb ells que els dos cops per setmana que vindria a la consulta els hi explicaria tots els avenços observats als dos mons durant la setmana i els portaria totes les respostes de les preguntes que ells em formularien per investigar en cada un del mons, així vàrem teixir una complicitat que dura fins a dia d'avui, dos homes de ciència encuriosits per dos mons paral·lels que tinc la sort de veure, mai més em van dir que allò que veia jo no existia -ja que corroboraven tot el que els explicava del mon tecnològic i del ecològic- estaven encantats de tenir-me com a pacient i jo de tenir algú a qui explicar-li les meves experiències sense que em tractessin de boig, tots sortíem guanyant.

A més....vaig guanyar dos amics per tota la vida.