Cafetera

Vaig llevar-me , amb els ulls encara enganxats i les imatges de mil somnis en el cervell vaig fer un pipi mentre resseguia les ratlles de les juntes de les rajoles amb la mirada.

Quan vaig sortir del lavabo em va sobtar que hi hagués llum a la cuina, mai la meva dona s’havia lleva abans que jo en tots aquests anys.

L’Anna estava davant la cafetera posant una capsula dins, jo vaig seure a la petita taula de la cuina quan de cop i volta es va girar i amb una mirada una mica estranya em va dir:

-Això no funciona.                                                                                                                                                       

--Es molt estrany -li vaig respondre- ahir funcionava perfectament.

-De que parles?

--De la cafetera, de que parles tu?

-De la nostre relació, mira els papers que tens sobre la taula....on hi ha la creu en llapis has de signar.

Collons –vaig pensar- si m’havia preparat el bolígraf i tot al costat.

Al paper posava no se que de separació amistosa i unes quantitats de coses més, vaig llegir-ho i vaig  signar, encara que no em semblava gaire “amistós” a mi tot allò.

Vaig signar perquè sabia perfectament que no aniríem gaire mes lluny nosaltres, feia temps que en parlàvem, no anàvem enlloc...al menys junts.

Al document posava que la casa de la ciutat era per a ella, l’apartament a la platja quedava per mi...hauria de fer uns quants kilòmetres mes cada dia per anar a treballar.

També m’havia preparat les bosses de roba i les meves coses, una pila de paquets era tot el que tenia jo ara mateix.

Vaig fer el cafè i vaig anar a buscar el cotxe per anar a treballar, sorpresa....tenia una roda punxada.

La vaig canviar el més ràpid que vaig saber...ja arribava tard a treballar, les mans plenes de grassa i la camisa tacada....vaig pensar en tornar a pujar a casa a buscar-ne un altre camisa, mala idea..... el meu armari estava en les bosses del maleter del cotxe, havia sortit amb ell de casa avui, vaig quedar un moment valorant si era millor una camisa tacada o arrugada, vaig optar per arrugada. Me la vaig canviar allà mateix.

Un cop canviada la camisa vaig tancar el maleter i vaig anar per pujar al cotxe, sorpresa....m’havia deixat les claus al maleter mentre em canviava la camisa i el vaig tancar després...tenia una copia però també estava en una bossa amb les meves coses.

Tornava a estar valorant opcions.....trucar a l’assegurança i que vingués un manyac, o trencar el pany jo mateix, o fins i tot trencar un vidre i entrar al maleter per darrere.

El vidre va explotar com si fos una bomba, milers de petits trossets van caure dins i fora del cotxe , vaig accedir dins el maleter per darrere i vaig agafar les claus, quan vaig sortir per la porta del darrere les claus em van relliscar amb la grassa de la roda a les mans i van caure a terra dins una claveguera. Les podia veure però no agafar....ja tenia clar per això que avui no aniria a treballar, era tard i semblava que aquesta situació s’allargava massa.

-Que li passa? –va preguntar un avi que passejava de bon mati amb un bastó -

--Miri senyor, m’han caigut les claus aquí dins.....

-L’avi va agafar el bastó i va introduir-lo per la reixeta de la claveguera, quan la punta va tocar les claus aquestes van enganxar-se al basto.

El vaig mirar bocabadat.....

-Iman –va dir-me ell- tinc un iman a la punta perquè a casa em cauen les claus de vegades al voler obrir i així no m’he d’ajupir.

I va afegir:

--Pensi vostè que de vegades si les coses no son com volem  és perquè nosaltres no volem que siguin diferents .

No sabia molt bé que havia volgut dir...però li vaig donar les gràcies.

-De res jove.....

Va seguir caminant lentament jugant amb el seu bastó que m’havia solucionat el problema.

Amb la camisa un altre cop bruta d’estar ajupit a la claveguera intentant agafar les claus, vaig pujar al cotxe....vaig introduir la clau i la vaig girar –per fi!!!- vaig pensar.

Un soroll semblant a un wau...wau...wau em va fer cridar

-Merdaaaaaaaa!

Sabia que tenia la bateria cardada però precisament avui.....

Impossible engegar-lo , després de tot ... vaig sortir del cotxe i vaig començar a caminar cap a buscar el bus per anar a la feina....arribaria molt tard però al menys donaria la cara.

Vaig agafar el mòbil per trucar a la feina mentre caminava....

Es va sentir un tro , abans vaig veure un llamp dibuixar-se en el cel, trenta segons després estava fent el segon diluvi....

El mòbil es va quedar en blanc per causa de la pluja, no crec haver-me mullat tant mai, la vida avui no volia que jo anés a treballar, no volia que seguís amb la meva dona i volia fer-me reflexionar sobre la meva pròpia existència ...ho veia clar mentre l’aigua lliscava pels meus cabells totalment xops caient a costat i costat de la cara.

...Aleshores em vaig despertar.....

Havia estat un somni...

Vaig llevar-me amb els ulls encara enganxats, les imatges del malson encara les tenia presents, vaig fer un pipi mentre resseguia  les juntes de les rajoles de la paret amb la vista.

Vaig sortir del lavabo i vaig veure llum a la cuina....la meva dona davant la cafetera....tot m’era molt familiar.

Aquest cop no vaig seure.....

-Això no funciona –va dir-me mentre em mirava fixament-

Masses similituds amb el somni així que.....

Vaig girar cua sense dir res, vaig començar a caminar i no vaig parar fins tres dies després, ara , dos anys més tard, visc en un poble allunyat de la ciutat, tinc una bona feina tranqui-la i soc feliç.

L’Anna  el mateix dia de la meva fugida va comprar una cafetera nova, ja que realment aquell matí la vella no funcionava, però es clar, això jo no ho sabia......