LA MENTIDA

Quan  expliquem o parlem sobre qualsevol cosa i sabem del cert que el que diem no s’ajusta a la realitat doncs estem mentint, fins aquí tothom mes o menys sap del que estic parlant.

Crec que no m’equivoco si afirmo que tots algun cop hem mentit, uns més que altres.

Perquè mentim? Be no hi ha una sola resposta:

Hi ha gent que ho fa per costum, sempre diuen moltes mentides, quan han d’explicar qualsevol cosa barregen realitat i ficció, i com es una cosa que fan sempre no li donen la mes mínima importància.

D’altres perquè no els hi queda mes remei, ho han de fer com un mal menor per estalviar-se problemes.

Desprès existeixen les pitjors mentides que son les que es fan servir per perjudicar als altres.

Resumin una mica, si tu menteixes i  ets conscient de perquè ho fas i això no ha de portar problemes ni conseqüències per ningú, entraries en el gran grup dels mentiders del mon que sovint estructuren unes histories sobre unes veritats i  adornades amb collita pròpia de forma que queda tot dintre d’un context bastant acceptable i creïble.

Es pot dir sempre la veritat? Si es pot fer, demostrat totalment que si, ara has de tenir en conte que:

Pots saber alguna cosa però no dir-la si no et pregunten, això tècnicament no es mentir, es no dir-ho si no es necessari.

Acceptar sempre les conseqüències de dir la veritat, que molts cops hi hauran retrets del estil “perquè li has dit?”, aquí la resposta hauria de ser sempre la mateixa: “per que m’ho ha preguntat”.

Dir les veritats tampoc vol dir enemistar-se amb tothom i dir les coses d’una forma que pugui molestar a les persones, hem de tenir present que sempre es pot adornar i suavitzar el que es diu sense faltar a la veritat. (important, sempre amb sentit  d’humor).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En un poble fan fer una proba, cada cop que algú deia alguna mentida s’encongia un centímetre.

Així van anar passant els dies  i anaves veient com la gent canviava de mida, uns mes ràpid uns altres mes a poc a poc, però tots poc o molt (tot i saber la proba a la que estaven sotmesos) anaven disminuint de mida.

Va arribar el dia, que un dels habitants d’aquest poble, segurament el menys sincer de tots, ja només feia un centímetre d’alçada. Un dels veïns el va agafar a el palmell de la ma i mirant-lo directament a aquells ullets que semblaven cagarades de mosca de petits que eren li va dir:

Tu has de haver dit moltes mentides no?

I aquell petit Home, amb la veueta que casi no s’escoltava, va contestar:

-Jo? Jo no...

Així va desaparèixer i confirmar que la mentida forma part intrínseca de la condició humana , però tot es pot millorar, no?

Nota: Aquesta historia era mentida.