LA POR
2013-11-14 18:49Sembla ser que la por es un mecanisme de defensa, que ancestralment ens proporcionava la descarrega d’adrenalina necessària per poder enfrontar-nos a algun perill imminent com trobar-nos amb qualsevol tipus d’animal afamat que volgués que forméssim part del seu menú del dia.
Be doncs, dit això, podrem deduir que normalment en els pobles i ciutats en les que vivim no hauríem de tenir aquesta sensació de por i angoixa que a tanta i tanta gent acompanya dia rere dia.
Tothom te por en algun moment, però si aquesta por es converteix en un element paralitzador i angoixant tenim un problema.
Per això s’ha de viure sense por i si apareix procurar eliminar-la del nostre pensament, teniu en compte que:
-El que te molts diners te por de perdre’ls i el que te pocs te por a no arribar a final de mes.
-El que te parella pot tenir por de que el deixi per un altre i el que no te parella te por de no trobar l’ideal que busca.
-Qui te feina te por que amb la crisis el facin fora i el que no, te por de no trobar-ne.
-El que va molt en cotxe te por de no tenir mai un accident i el que va a peu pot témer que l’atropellin.
-El qui viatja molt en avio pot tenir por de que mai no passi res en l’aparell que porti a una catàstrofe i el que no evidentment te por a volar.
-Qui pateix insomni te por que quan arribi la nit no es pugui dormir i el que no, te por d’adormir-se al mati i no senti rel despertador.
-El que te por dels gossos te por que no el mosseguin el que no sap es que segurament el pobre animal te mes por que ell.
-Qui te por d’equivocar-se segurament no farà moltes coses a la vida que podria fer i el que no te por d’això s’equivocarà mes d’un cop segur que si, però això l’enriquirà.
-El que te por a fer el ridícul es perdrà moltes coses i el que no, farà sempre el que cregui convenient.
- Qui te por de dir les veritats molts cops haurà d’inventar coses que dir i el que no, serà respectat per la seva sinceritat.
En definitiva hi ha tantes pors com un vulgui inventar-se, però s’hauria de viure sense cap d’aquestes pors i viure sempre el moment present, ja que el passat no es pot modificar i el futur mai es pot saber que ens depararà.
Com sempre dic, si penses que això que has llegit et pot servir d’alguna cosa res em farà mes feliç i si no oblida-ho sense mes.