L'ANIMAL

Imagineu un animal mes petit que un gos pequinès, amb només dues potes diguéssim com si fos un ocell però sense ales del qual una llengua llarga i vermella sort d’una boca sense dents i que li serveix per agafar coses, acostar-se el menjar a la boca i per netejar-se.

Un animal molt ràpid i encuriosit per tot el que l’envolta, pel que he observat menja només insectes i emet un so molt peculiar que consisteix en una barreja de cant d’ocell i miol de gat.

Fa uns salts molt impressionants, només te dues potes però molt fortes. Te el cos cobert de pel molt llarg i una mica estarrufat, de color verd intens menys les potes que son d’un color vermellós.

Els peus, per dir-ho d’alguna manera, tenen semblances a els de les cabres però amb la diferència que al final tenen alguna cosa semblant a unes terminacions com les de la gallina amb les quals s’agafen a per tot arreu, això si, sense les ungles finals. Molts forts, fa l’efecte que poden trepitjar qualsevol superfície sense prendre mal i després a mes es poden aguantar perfectament en qualsevol de les branques d’un arbre gràcies a els “dits” per dir-ho d’alguna manera.

Creieu-me que corrent no els atraparíem pas, a més amb aquests gran salts que fan es impossible seguir-les el rastre.

Només tenen un punt dèbil, la curiositat. Son com els gats en aquest aspecte, qualsevol cosa que ells creguin que s’ha d’investigar, doncs acaben al final venint ben a la vora i tocant-la amb aquella llarga llengua.

Hi ha molts i per tot arreu, saltant d’arbre en arbre, els he vist també en terra ferma, i fins i tot dins l’aigua nedant d’una forma molt particular fent molt d’impuls amb les seves fortes potes i deixant el cap mig submergit a estones, com si fossin un nedador professional.

Els ulls son molt grossos i negres, situats com en els humans a banda i banda de la cara, diria que veuen molt bé de lluny.

La seva boca ve a ser com una “O” petita i el nas inexistent a simple vista consisteix en uns foradets molt petits estratègicament col·locats entre ull i ull.

Els hi agrada molt fer forats al terra per trobar insectes i després de menjar sempre els tornen a tapar, com volent dir aquí no ha passat res.

 Les seves orelles, dretes com les d’un conill i giratòries per escoltar millor per on ve el so, no tenen pel, son d’un rosat fluix i petitetes.

No sabria dir si es un mamífer, si posa ous, o com es reprodueix, ja que en poc temps que porto aquí encara no he pogut veure cap cria, tampoc sé quina època es la seva de reproducció, ni he pogut esbrinar les diferències entre mascles i femelles, ni tant sols se si hi ha aquesta distinció en aquesta espècie.

Van casi sempre sols, però per la tardes quan els Sols deixen de brillar tant per posar-se a banda i banda del planeta deixant aquella il·luminació que durarà tota la nit, ells baixen a terra i junts comencen a fer aquests sons tant estranys entre miol i cant, així poden estar mes d’un hora. Desprès tots es toquen amb la punteta de les llengües a mena de comiat i se’n tornen cap a dalt dels arbres per dormir, he pogut observar que aprofiten els forats d’aquests grans arbres per ficar-se dins a la nit, també en les grans coves que hi ha més al Nord els he vist a les nits dins les cavitats de les mateixes pedres.

Bé, doncs no se que mes us puc dir d’aquests curiosos animals, a part de que estan molt bons rostits, que la seva carns recorda una mica al pollastre però com si fos barrejat amb porc senglar, i que gràcies a ells he pogut sobreviure en aquest planeta des de que la meva nau va caure desprès de la pluja electromagnètica de fa uns mesos.

Si no fos en aquestes circumstancies m’hagués agradat tenir un de mascota ja que son molt simpàtics i pobrets cauen sempre en els meus paranys.