Quan  expliquem o parlem sobre qualsevol cosa i sabem del cert que el que diem no s’ajusta a la realitat doncs estem mentint, fins aquí tothom mes o menys sap del que estic parlant.

Crec que no m’equivoco si afirmo que tots algun cop hem mentit, uns més que altres.

Perquè mentim? Be no hi ha una sola resposta:

Hi ha gent que ho fa per costum, sempre diuen moltes mentides, quan han d’explicar qualsevol cosa barregen realitat i ficció, i com es una cosa que fan sempre no li donen la mes mínima importància.

D’altres perquè no els hi queda mes remei, ho han de fer com un mal menor per estalviar-se problemes.

Desprès existeixen les pitjors mentides que son les que es fan servir per perjudicar als altres.

Resumin una mica, si tu menteixes i  ets conscient de perquè ho fas i això no ha de portar problemes ni conseqüències per ningú, entraries en el gran grup dels mentiders del mon que sovint estructuren unes histories sobre unes veritats i  adornades amb collita pròpia de forma que queda tot dintre d’un context bastant acceptable i creïble.

Es pot dir sempre la veritat? Si es pot fer, demostrat totalment que si, ara has de tenir en conte que:

Pots saber alguna cosa però no dir-la si no et pregunten, això tècnicament no es mentir, es no dir-ho si no es necessari.

Acceptar sempre les conseqüències de dir la veritat, que molts cops hi hauran retrets del estil “perquè li has dit?”, aquí la resposta hauria de ser sempre la mateixa: “per que m’ho ha preguntat”.

Dir les veritats tampoc vol dir enemistar-se amb tothom i dir les coses d’una forma que pugui molestar a les persones, hem de tenir present que sempre es pot adornar i suavitzar el que es diu sense faltar a la veritat. (important, sempre amb sentit  d’humor).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En un poble fan fer una proba, cada cop que algú deia alguna mentida s’encongia un centímetre.

Així van anar passant els dies  i anaves veient com la gent canviava de mida, uns mes ràpid uns altres mes a poc a poc, però tots poc o molt (tot i saber la proba a la que estaven sotmesos) anaven disminuint de mida.

Va arribar el dia, que un dels habitants d’aquest poble, segurament el menys sincer de tots, ja només feia un centímetre d’alçada. Un dels veïns el va agafar a el palmell de la ma i mirant-lo directament a aquells ullets que semblaven cagarades de mosca de petits que eren li va dir:

Tu has de haver dit moltes mentides no?

I aquell petit Home, amb la veueta que casi no s’escoltava, va contestar:

-Jo? Jo no...

Així va desaparèixer i confirmar que la mentida forma part intrínseca de la condició humana , però tot es pot millorar, no?

Nota: Aquesta historia era mentida.

Sembla ser que la por es un mecanisme de defensa, que ancestralment ens proporcionava la descarrega d’adrenalina necessària per poder enfrontar-nos a algun perill imminent com trobar-nos amb qualsevol tipus d’animal afamat que volgués que forméssim part del seu menú del dia.

Be doncs, dit això, podrem deduir que normalment en els pobles i ciutats en les que vivim no hauríem de tenir aquesta sensació de por i angoixa que a tanta i tanta gent acompanya dia rere dia.

Tothom te por en algun moment, però si aquesta por es converteix en un element paralitzador i angoixant tenim un problema.

Per això s’ha de viure sense por i si apareix procurar eliminar-la del nostre pensament, teniu en compte que:

-El que te molts diners te por de perdre’ls i el que te pocs te por a no arribar a final de mes.

-El que te parella pot tenir por de que el deixi per un altre i el que no te parella te por de no trobar l’ideal que busca.

-Qui te feina te por que amb la crisis el facin fora i el que no, te por de no trobar-ne.

-El que va molt en cotxe te por de no tenir mai un accident i el que va a peu pot témer que l’atropellin.

-El qui viatja molt en avio pot tenir por de que mai no passi res en l’aparell que porti a una catàstrofe i el que no evidentment te por a volar.

-Qui pateix insomni te por que quan arribi la nit no es pugui dormir i el que no, te por  d’adormir-se al mati i no senti rel despertador.

-El que te por dels gossos te por que no el mosseguin el que no sap es que segurament el pobre animal  te mes por que ell.

-Qui te por d’equivocar-se segurament no farà moltes coses a la vida que podria fer i el que no te por d’això s’equivocarà mes d’un cop segur que si, però això l’enriquirà.

-El que te por a fer el ridícul es perdrà moltes coses i el que no, farà sempre el que cregui convenient.

- Qui te por de dir les veritats molts cops haurà d’inventar coses que dir i el que no, serà respectat per la seva sinceritat.

En definitiva hi ha tantes pors com un vulgui inventar-se, però s’hauria de viure sense cap d’aquestes pors i viure sempre el moment present, ja que el passat no es pot modificar i el futur mai es pot saber que ens depararà.

Com sempre dic, si penses que això que has llegit et pot servir d’alguna cosa res em farà mes feliç i si no oblida-ho sense mes.

La forma de veure el mon no es igual per a tothom, segons la manera de veure les coses de cada persona, cada un de nosaltres                   -com entitats individuals que som-    ens marquem uns límits mentals i un estil propi de veure el mon que ens envolta.

Fixeu-vos be en els pensaments que tenim durant tot un dia, si els comparem amb els del dia abans la coincidència d'un percentatge molt alt ja et pot fer pensar que al final la teva ment es mou en uns paràmetres ja establerts.

Aquests paràmetres son establerts per tot el conjunt de l'educació que rebem des de que som infants, però això es pot canviar, el que passa ès que ens marquem unes rutines de pensament i uns límits imposats per nosaltres mateixos que ens fan moure en un marc de seguretat.

No passa res si ès que no volem tenir mes visió del conjunt que ens envolta que la de sempre.

Algunes coses fàcils que podem fer per començar a canviar el conjunt dels pensaments rutinaris:

-Si a casa seus sempre en el mateix lloc  -com fem tots-   canvia a vegades de lloc, veuràs com la percepció del mateix espai de cada dia serà força diferent per tu.

-Si sempre fas el mateix camí per anar a treballar  -o un altre loc-  fes mes voltes si cal, però fes alguns dies un altre ruta.

-Aquell cafè dels matins o migdies que fas sempre al mateix lloc, fes-lo en llocs a on mai no hagis entrat.

-I molt important, si tens pensaments que saps que els vas tenir ahir o molt sovint, no cal que els eliminis, però els has de veure passar com si fossin núvols i poc a poc deixaran d'amoïnar-te  (si es que ho feien).

-I el mes important de tot, no cal que facis res del que has llegit aquí, si no et serveix oblida-ho, i si creus que et pot anar be, prova-ho, tampoc hi perds res.

T'has de coneixer a tu mateix, acceptar qui ets i com ets, i si alguna cosa no t'agrada, mira de canviar-la.

Tanta gent al mon i tots diferents...

Aquí està la màgia de la Humanitat.

El temps mai no para, tens la sensació de que hi ha vegades que sembla que va molt ràpid, però no t'equivoquis el que va ràpid ets tu.

Si pots aprendre a ralentitzar el temps, a disfrutar de cada moment i cada segon del dia, el temps poc a poc per tu sera sempre lent i podràs disfrutar de tot el que facis assaborint segon a segon.

Qui pensa que ho sap tot, no sap res i el que pensa que no sap res ja te raó, però al menys aquest últim pot mirar a la cara a la vida i dir-li ensenyam!

El nostre nou blog ha estat creat avui. Estigues en sintonia per mantenir-lo informat> Pots llegir els nostres posts en aquest blog a través de RSS feed.