Blog

EL FOC

2013-12-04 08:36

Que es el foc? Be aquí teniu una descripció acurada:

El foc és reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible. Dita reacció és exotèrmica, desprenent l'energia de la reacció en forma de calor i llum, i diversos productes de la reacció, usualment diòxid de carboni i aigua. Si la reacció és prou calenta, els gasos poden arribar a ionitzar-se fins arribar a assolir l'estat de plasma.

Evidentment l’he buscada a la xarxa, si diu que el foc es això doncs serà això.

Però, us diu alguna cosa aquesta descripció? Quan mireu fixament una flama esteu pensant amb aquestes reaccions químiques o l’abstracció dels pensaments mentre observeu com les flames pugen, baixen, es mouen oscil·lants , es tal que no podeu pensar en res mes que gaudir d’aqueta sensació de confort agradable quan fa fred amb la calor de la llar de foc propera.

Si no teniu foc a terra a casa, mireu algun cop d’anar-hi a un lloc on tinguin, seieu, sense pressa i contempleu la màgia, intenteu no pensar en res i gaudiu d’algun menjar o beguda que us agradi.

La sensació que sentireu a la poca estona de confort i seguretat, es la mateixa sensació que sentien els nostres ancestres quan el foc els proporcionava seguretat a les nits, escalfor i una forma de socialització ja que d’aquesta manera es podien veure i comunicar-se a les llargues nits .

Aquestes coses que sentim quan som al davant de la màgia del foc, les portem dins nostre en el mes profund dels nostres arrels de civilització i humanitat, i ens connecta sense cap dubte amb tants i tants avantpassats que trobaven en el foc el que els mancava a altres especies d’animals que poblaven aquest nostre petit planeta blau.

Penseu si no que faríeu  si us trobéssiu un dia perduts al bosc, segurament al començar a caure la nit la vostre prioritat principal seria la de buscar de quina manera podeu fer una petita foguera.

Com sempre dic si us heu sentit identificats amb alguna cosa  de les que he escrit aquí, me’n alegro i si no doncs no feu ni cas i oblideu tot això.

Ara una cosa si demano a tothom, al bosc cap foc! Aquí a l’Empordà ja hem patit  conseqüències molt negatives de la força destructora del foc.

No tireu mai burilles per la finestra del vostre cotxe, i alerta amb la crema de rostolls!

A reveure!

UN PLANETA EXTRANY

2013-11-30 10:58

Desprès de l’estada en aquell petit planeta vaig treure unes conclusions:

-El que diuen els seus habitants i el que pensen sovint es molt diferent, i es clar això confon molt si pots llegir el pensament.

-Una part molt gran de la població d’aquest planeta està en condicions molt deplorables en quan a la seva manera de viure i les seves possibilitats de supervivència, en canvi una part mes petita viu en unes condicions molt favorables sense que sembli importar-li el que li passi a la resta.

-Les persones que dirigeixen aquest petit mon (el que seria en el meu planeta el consell de savis), no son savis ni molt menys, a mes prometen moltes coses per a el benefici de la població que ells ja saben que no podran complir, el mes paradoxal es que son escollits mitjançant votacions.

-Hi ha un sentiment de individualitat molt preocupant, sembla que la gran part no te la sensació de ser membre d’una espècie comuna, en quant que només tenen el sentiment de ells mateixos i res mes.

-Fa temps que molts d’ells saben que van encaminats a la destrucció del planeta, ja que tecnologia si tenen, però els que podrien fer alguna cosa miren a un altre banda.

-A les altres espècies amb les que comparteixen aquest mon les han aniquilat casi totalment per a el benefici propi, amb les meves dades he pogut comprovar que amb poc temps no quedarà cap mes espècie que la dominant.

-Tenen molta propensió a la violència i fan servir molts recursos a crear armes i a investigacions derivades de el seu afany de defensar-se els uns dels altres. Si fessin servir tots aquests recursos en procurar fer un planeta pacífic i molt mes equilibrat els hi aniria molt millor.

-Al seu favor he pogut veure que:

 

-Tenen una gran intel·ligència que podrien fer servir per coses útils pel be comú.

-També tenen  una gran capacitat d’organització.

-Moltes persones tenen un gran sentiment de bondat envers els altres que ben canalitzat es podria fer servir per millorar.

-L’espiritualitat tot i que no la tenen desenvolupada, cada cop sembla que mes espècimens van agafant consciencia.

-Al final he verificat que en aquest minúscul pedaç d’univers, poden obtenir els recursos necessaris per viure tots en conjunt (i dic tothom) harmònicament i amb unes condicions de vida igualitàries per tots i amb bona sintonia amb el conjunt natural que els envolta.

 Però per fer això han de fer un gir radical de la forma d’organització del planeta i la manera de viure que s’han inventat tots aquest segles, a mes haurien de veure que aquests mon no es exclusivament seu, ni de ningú, com tot pertany exclusivament al cosmos i no hi tenen cap dret mes que viure, respectar i cuidar el que se’ls i ha deixat com habitacle fins que arribin a la consciencia universal que totes les civilitzacions de l’univers han de tenir en conjunt.

 

 

 

Així doncs vaig marxar d’aquell anomenat “Terra” per ells amb un bri d’esperança en aquesta civilització que està arribant a un moment clau per la seva supervivència com a tal.   

 

LA MENTIDA

2013-11-18 20:01

 

Quan  expliquem o parlem sobre qualsevol cosa i sabem del cert que el que diem no s’ajusta a la realitat doncs estem mentint, fins aquí tothom mes o menys sap del que estic parlant.

Crec que no m’equivoco si afirmo que tots algun cop hem mentit, uns més que altres.

Perquè mentim? Be no hi ha una sola resposta:

Hi ha gent que ho fa per costum, sempre diuen moltes mentides, quan han d’explicar qualsevol cosa barregen realitat i ficció, i com es una cosa que fan sempre no li donen la mes mínima importància.

D’altres perquè no els hi queda mes remei, ho han de fer com un mal menor per estalviar-se problemes.

Desprès existeixen les pitjors mentides que son les que es fan servir per perjudicar als altres.

Resumin una mica, si tu menteixes i  ets conscient de perquè ho fas i això no ha de portar problemes ni conseqüències per ningú, entraries en el gran grup dels mentiders del mon que sovint estructuren unes histories sobre unes veritats i  adornades amb collita pròpia de forma que queda tot dintre d’un context bastant acceptable i creïble.

Es pot dir sempre la veritat? Si es pot fer, demostrat totalment que si, ara has de tenir en conte que:

Pots saber alguna cosa però no dir-la si no et pregunten, això tècnicament no es mentir, es no dir-ho si no es necessari.

Acceptar sempre les conseqüències de dir la veritat, que molts cops hi hauran retrets del estil “perquè li has dit?”, aquí la resposta hauria de ser sempre la mateixa: “per que m’ho ha preguntat”.

Dir les veritats tampoc vol dir enemistar-se amb tothom i dir les coses d’una forma que pugui molestar a les persones, hem de tenir present que sempre es pot adornar i suavitzar el que es diu sense faltar a la veritat. (important, sempre amb sentit  d’humor).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En un poble fan fer una proba, cada cop que algú deia alguna mentida s’encongia un centímetre.

Així van anar passant els dies  i anaves veient com la gent canviava de mida, uns mes ràpid uns altres mes a poc a poc, però tots poc o molt (tot i saber la proba a la que estaven sotmesos) anaven disminuint de mida.

Va arribar el dia, que un dels habitants d’aquest poble, segurament el menys sincer de tots, ja només feia un centímetre d’alçada. Un dels veïns el va agafar a el palmell de la ma i mirant-lo directament a aquells ullets que semblaven cagarades de mosca de petits que eren li va dir:

Tu has de haver dit moltes mentides no?

I aquell petit Home, amb la veueta que casi no s’escoltava, va contestar:

-Jo? Jo no...

Així va desaparèixer i confirmar que la mentida forma part intrínseca de la condició humana , però tot es pot millorar, no?

 

Nota: Aquesta historia era mentida.

 

 

 

LA POR

2013-11-14 18:49

Sembla ser que la por es un mecanisme de defensa, que ancestralment ens proporcionava la descarrega d’adrenalina necessària per poder enfrontar-nos a algun perill imminent com trobar-nos amb qualsevol tipus d’animal afamat que volgués que forméssim part del seu menú del dia.

Be doncs, dit això, podrem deduir que normalment en els pobles i ciutats en les que vivim no hauríem de tenir aquesta sensació de por i angoixa que a tanta i tanta gent acompanya dia rere dia.

Tothom te por en algun moment, però si aquesta por es converteix en un element paralitzador i angoixant tenim un problema.

Per això s’ha de viure sense por i si apareix procurar eliminar-la del nostre pensament, teniu en compte que:

-El que te molts diners te por de perdre’ls i el que te pocs te por a no arribar a final de mes.

-El que te parella pot tenir por de que el deixi per un altre i el que no te parella te por de no trobar l’ideal que busca.

-Qui te feina te por que amb la crisis el facin fora i el que no, te por de no trobar-ne.

-El que va molt en cotxe te por de no tenir mai un accident i el que va a peu pot témer que l’atropellin.

-El qui viatja molt en avio pot tenir por de que mai no passi res en l’aparell que porti a una catàstrofe i el que no evidentment te por a volar.

-Qui pateix insomni te por que quan arribi la nit no es pugui dormir i el que no, te por  d’adormir-se al mati i no senti rel despertador.

-El que te por dels gossos te por que no el mosseguin el que no sap es que segurament el pobre animal  te mes por que ell.

-Qui te por d’equivocar-se segurament no farà moltes coses a la vida que podria fer i el que no te por d’això s’equivocarà mes d’un cop segur que si, però això l’enriquirà.

-El que te por a fer el ridícul es perdrà moltes coses i el que no, farà sempre el que cregui convenient.

- Qui te por de dir les veritats molts cops haurà d’inventar coses que dir i el que no, serà respectat per la seva sinceritat.

En definitiva hi ha tantes pors com un vulgui inventar-se, però s’hauria de viure sense cap d’aquestes pors i viure sempre el moment present, ja que el passat no es pot modificar i el futur mai es pot saber que ens depararà.

Com sempre dic, si penses que això que has llegit et pot servir d’alguna cosa res em farà mes feliç i si no oblida-ho sense mes.

 

 

 

ESQUEMES I LÍMITS IMPOSATS

2013-11-11 13:03

La forma de veure el mon no es igual per a tothom, segons la manera de veure les coses de cada persona, cada un de nosaltres                   -com entitats individuals que som-    ens marquem uns límits mentals i un estil propi de veure el mon que ens envolta.

Fixeu-vos be en els pensaments que tenim durant tot un dia, si els comparem amb els del dia abans la coincidència d'un percentatge molt alt ja et pot fer pensar que al final la teva ment es mou en uns paràmetres ja establerts.

Aquests paràmetres son establerts per tot el conjunt de l'educació que rebem des de que som infants, però això es pot canviar, el que passa ès que ens marquem unes rutines de pensament i uns límits imposats per nosaltres mateixos que ens fan moure en un marc de seguretat.

No passa res si ès que no volem tenir mes visió del conjunt que ens envolta que la de sempre.

Algunes coses fàcils que podem fer per començar a canviar el conjunt dels pensaments rutinaris:

-Si a casa seus sempre en el mateix lloc  -com fem tots-   canvia a vegades de lloc, veuràs com la percepció del mateix espai de cada dia serà força diferent per tu.

-Si sempre fas el mateix camí per anar a treballar  -o un altre loc-  fes mes voltes si cal, però fes alguns dies un altre ruta.

-Aquell cafè dels matins o migdies que fas sempre al mateix lloc, fes-lo en llocs a on mai no hagis entrat.

-I molt important, si tens pensaments que saps que els vas tenir ahir o molt sovint, no cal que els eliminis, però els has de veure passar com si fossin núvols i poc a poc deixaran d'amoïnar-te  (si es que ho feien).

-I el mes important de tot, no cal que facis res del que has llegit aquí, si no et serveix oblida-ho, i si creus que et pot anar be, prova-ho, tampoc hi perds res.

T'has de coneixer a tu mateix, acceptar qui ets i com ets, i si alguna cosa no t'agrada, mira de canviar-la.

Tanta gent al mon i tots diferents...

Aquí està la màgia de la Humanitat.

 

SI EL TEMPS MAI NO PARA

2013-11-10 17:59

El temps mai no para, tens la sensació de que hi ha vegades que sembla que va molt ràpid, però no t'equivoquis el que va ràpid ets tu.

Si pots aprendre a ralentitzar el temps, a disfrutar de cada moment i cada segon del dia, el temps poc a poc per tu sera sempre lent i podràs disfrutar de tot el que facis assaborint segon a segon.

 

 

Qui pensa que ho sap tot, no sap res i el que pensa que no sap res ja te raó, però al menys aquest últim pot mirar a la cara a la vida i dir-li ensenyam!

Primer blog

2013-11-10 16:47

El nostre nou blog ha estat creat avui. Estigues en sintonia per mantenir-lo informat> Pots llegir els nostres posts en aquest blog a través de RSS feed.

<< 1 | 2 | 3 | 4 | 5